En el traspàs de l'Abbé Pierre

Fa pocs dies va morir l'Abbé Pierre. La seva vida ha estat la defensa dels pobres, els sense sostre, dels oblidats del món.

Mentre llegia l'article que li va dedicar flama.info vaig pensar en el fragment de l'evangeli de Lluc que parla de l'home ric , i em vaig adonar com la resposta que l'Abbé Pierre va ser radicalment oposada a la d'aquell home. En la seva joventut, als 19 anys en comptes de posar-se molt trist perquè era molt ric, va ven tot el que té i guanya un tresor al cel i a la terra (cf Lc 18,30), perquè la seva vida ha estat un tresor per als pobres i oblidats del món.

Avui, dies després de la seva mort, només puc que donar gràcies per aquest home que va descobrir Crist en els oblidats del món, i que ens ha fet redescobrir a tots la dignitat humana.

Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm

(Mt 25,34-36)

.