Fa uns dies vam anar a visitar l'Ester a Siegen, aquí hi ha una petita crònica gràfica d'aquella excursió.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
dimecres, 29 de setembre del 2010
La vaga del 29S
Estic trist!
Així no es fan les coses.
Fa una estona he vist una escena que m'ha deixat colpit. Al meu poble hi havia una manifestació amb motiu de la vaga general, davant de la qual hi anaven dos mossos d'esquadra que anaven demanant als comerciants que havien obert la seva botiga que baixessin la persiana. No em queixo de la tasca que feien els mossos d'esquadra, és més penso que cal agrair la tasca que feien de prevenir situacions de conflicte. M'entristeix que haguem d'arribar a aquesta situació: baixar la persiana per por als que es manifestaven.
La classe obrera és una classe que al llarg de la història ha lluitat i lluita per aconseguir una societat millor, més justa, on els febles tinguin garantits uns mínims per viure. Molts dels beneficis que ara tenim s'han aconseguit amb la sang vessada de moltes obreres i molts obrers. Però això no ens pot fer oblidar que el dret de vaga de que gaudim, és un dret individual que s'exerceix de forma col·lectiva. Per tant, hem de respectar que el qui no vol fer vaga no la faci.
Veure com un comerç tancava la persiana un minut abans que passés la manifestació, m'ha colpit: aquests no són el dret de vaga i manifestació en els que jo crec.
Les reivindicacions que es defensen també són a favor dels treballadors d'aquest comerç, és cert, però no podem obligar-lo a fer vaga, ni a fer veure que fa vaga. La lluita s'ha de dur per uns camins que respectin l'altre, que no el coaccionin, sinó que el convencin de la necessitat de la vaga. Com a classe obrera, en un moment que els mitjans de comunicació tenen un gran poder de manipulació de la realitat, no podem deixar que mètodes inadequats deslegitimin reivindicacions justes i legítimes.
Així no es fan les coses.
Fa una estona he vist una escena que m'ha deixat colpit. Al meu poble hi havia una manifestació amb motiu de la vaga general, davant de la qual hi anaven dos mossos d'esquadra que anaven demanant als comerciants que havien obert la seva botiga que baixessin la persiana. No em queixo de la tasca que feien els mossos d'esquadra, és més penso que cal agrair la tasca que feien de prevenir situacions de conflicte. M'entristeix que haguem d'arribar a aquesta situació: baixar la persiana per por als que es manifestaven.
La classe obrera és una classe que al llarg de la història ha lluitat i lluita per aconseguir una societat millor, més justa, on els febles tinguin garantits uns mínims per viure. Molts dels beneficis que ara tenim s'han aconseguit amb la sang vessada de moltes obreres i molts obrers. Però això no ens pot fer oblidar que el dret de vaga de que gaudim, és un dret individual que s'exerceix de forma col·lectiva. Per tant, hem de respectar que el qui no vol fer vaga no la faci.
Veure com un comerç tancava la persiana un minut abans que passés la manifestació, m'ha colpit: aquests no són el dret de vaga i manifestació en els que jo crec.
Les reivindicacions que es defensen també són a favor dels treballadors d'aquest comerç, és cert, però no podem obligar-lo a fer vaga, ni a fer veure que fa vaga. La lluita s'ha de dur per uns camins que respectin l'altre, que no el coaccionin, sinó que el convencin de la necessitat de la vaga. Com a classe obrera, en un moment que els mitjans de comunicació tenen un gran poder de manipulació de la realitat, no podem deixar que mètodes inadequats deslegitimin reivindicacions justes i legítimes.
dilluns, 29 de març del 2010
Programari lliure, llicències lliures...
Fa molt de temps tenia ganes de poder reflexionar sobre el sentit del programari lliure, les llicències lliures sobre documentació,... a la llum de l'evangeli. Mai trobava el moment, ni l'ocasió, fins que un treball per a l'ISCREB m'ha portat l'ocasió de fer-ho, i crec que val la pena compartir-lo amb la voluntat que ajudi a algú i serveixi com a punt de reflexió en entorns eclesials sobre la conveniència de fer servir programari lliure en els nostres ordinadors i de posar llicències lliures als documents que generem.
La llibertat del programari lliure i les llicències lliures és important perquè ens parla de la llibertat en sentit profund i pràctic alhora:
Aquestes iniciatives, petites, obren les portes a un model nou de societat, més evangèlica, on importen les persones i no l'economia especuladora, més solidària, més propera al cor de Déu, que ens dóna el seu Fill, i deixa que el matem per oferir-nos la Vida Nova com un do.
Enllaç al document: Programari lliure i Llicències Creative Commons. Una visió des de la Moral Social Cristiana
La llibertat del programari lliure i les llicències lliures és important perquè ens parla de la llibertat en sentit profund i pràctic alhora:
- Llibertat per fer servir: a casa, a la feina, a l'estudi, al matí o al vespre, per escriure o per pregar,...
- Llibertat per compartir: poder fer una còpia, una fotocòpia, instal·lar lliurement, donar-li a l'amic que no sap com fer-ho, això és compartir, sense por de si és legal o no, si has de violentar el programa o no.
- Llibertat per conèixer: posar a l'abast de tothom el coneixement que hi ha darrera un programa, multiplica el coneixement.
- Llibertat per crear i modificar: ens permet fer avançar el coneixement, fer avançar la llibertat, fer avançar la solidaritat, sempre en un sentit obert, de servei, de millorar sense enderrocar.
Aquestes iniciatives, petites, obren les portes a un model nou de societat, més evangèlica, on importen les persones i no l'economia especuladora, més solidària, més propera al cor de Déu, que ens dóna el seu Fill, i deixa que el matem per oferir-nos la Vida Nova com un do.
Enllaç al document: Programari lliure i Llicències Creative Commons. Una visió des de la Moral Social Cristiana
dissabte, 20 de març del 2010
Cua a Càrites
Fa uns dies vaig quedar estorat. Davant la porta de la rectoria de la parròquia hi havia més de 30 carrets de la compra perfectament alineats. Estaven esperant per recollir el lot d'aliments de Càritas. La gent que hi havia a la plaça, prop dels carrets era del més diversa: gent d'aquí, immigrants latinoamericans, africans i magrebins.
Feia uns dies, a les parròquies de la ciutat es donava un avís d'emergència, el rebost de Càritas estava buit i calien aliments. Avui encara fan falta aliments, i durant un llarg període de temps passarà el mateix. Potser aquell seria l'últim subministrament relativament important que moltes famílies rebrien.
La crisi ataca els més febles, els més indefensos, aquells que la seva situació econòmica i social els fa més vulnerables.
Ells són el Crist. Diu Jesús: "Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu".(Mt 25, 40)
No podem buscar excuses en les institucions, en la mala gestió dels bancs, en... Ara molta gent necessita el nostre suport, el nostre acompanyament i la nostra sol·lidaritat.
Feia uns dies, a les parròquies de la ciutat es donava un avís d'emergència, el rebost de Càritas estava buit i calien aliments. Avui encara fan falta aliments, i durant un llarg període de temps passarà el mateix. Potser aquell seria l'últim subministrament relativament important que moltes famílies rebrien.
La crisi ataca els més febles, els més indefensos, aquells que la seva situació econòmica i social els fa més vulnerables.
Ells són el Crist. Diu Jesús: "Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu".(Mt 25, 40)
No podem buscar excuses en les institucions, en la mala gestió dels bancs, en... Ara molta gent necessita el nostre suport, el nostre acompanyament i la nostra sol·lidaritat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)