tag:blogger.com,1999:blog-88472972863399562702024-02-08T20:27:35.430+01:00Des de la vida de cada diaAquí trobareu reflexions que partiran de la vida diària, de fets concrets, de joies i penes. Intentaré mirar-los a la llum de la fe en Jesucrist.Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.comBlogger19125tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-87153003452853244012019-09-08T09:54:00.002+02:002019-09-08T09:58:10.400+02:00Diumenge XXIII (C) - 2019<b id="docs-internal-guid-60279dc4-7fff-3caa-449d-ad00f71e557c" style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div align="left" dir="ltr" style="margin-left: 229.5pt;">
<table style="border-collapse: collapse; border: none;"><colgroup><col width="255"></col></colgroup><tbody>
<tr style="height: 0pt;"><td style="border-bottom: solid #000000 1pt; border-left: solid #000000 1pt; border-right: solid #000000 1pt; border-top: solid #000000 1pt; overflow-wrap: break-word; overflow: hidden; padding: 5pt 5pt 5pt 5pt; vertical-align: top;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "montserrat" , sans-serif; font-size: 8pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;">Lecturas:</span></div>
<ol style="margin-bottom: 0; margin-top: 0;">
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Montserrat,sans-serif; font-size: 8pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; list-style-type: decimal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;">Sa 9,13-18</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Montserrat,sans-serif; font-size: 8pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; list-style-type: decimal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;">Ps 89</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Montserrat,sans-serif; font-size: 8pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; list-style-type: decimal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;">Flm 9b-10.12-17</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Montserrat,sans-serif; font-size: 8pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; list-style-type: decimal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;">Lc 14,25-33</li>
</ol>
<span style="font-family: montserrat, sans-serif; font-size: 8pt; font-weight: 700; white-space: pre;"></span><ol style="margin-bottom: 0; margin-top: 0;">
</ol>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<br />
<br />
Queridos hermanos y hermanas,<br />
<br />
<br />
nos reunimos como comunidad alrededor de la mesa de la Palabra y la mesa de la Eucaristía.<br />
<br />
<br />
Hoy la Palabra que Cristo dirige a sus discípulos nos sorprende y parece que pone en cuestión algo que tenemos por muy asentado: la familia. Padres, hijos, hermanos y hermanas, están siempre en el primer lugar de nuestro escalafón, son aquellas personas por las que daríamos la vida.<br />
<br />
<br />
Y Jesús nos dice:<br />
<br />
<br />
“Si alguien viene a mi, y no me ama más que a su padre o a su madre, que a sus hijos e hijas, que a su hermano o a su hermana, no puede ser discípulo mío”<br />
<br />
<br />
Fijémonos que no nos dice que no les amemos, nos dice que el primer lugar ha de ser el amor a Dios. Nos lo ha dicho en otros momentos, cuando en una conversación con un maestro de la Ley le recuerda que el primer mandamiento es amar a Dios, pero que hay un segundo mandamiento semejante a este: amar al prójimo.<br />
<br />
<br />
Y mi prójimo empieza en los más cercanos, en la familia: en mi padre y mi madre, en mis hijos, en mis hermanos. Ahí empieza mi prójimo.<br />
<br />
<br />
El encuentro con Jesús lo transforma todo, y transforma también las relaciones familiares, las relaciones humanas y les da un nuevo sentido y una nueva luz.<br />
<br />
<br />
En la segunda lectura hemos leído la carta a Filemón, una de las más cortas de todo el Nuevo Testamento, tan corta, que excepto el saludo inicial y la despedida, ya la hemos leído hoy en su totalidad. En esta carta san Pablo comunica a Filemón que su esclavo Onésimo se ha convertido a la fe, y le pide que no lo trate com un esclavo, sinó como a un hermano en la fe.<br />
<br />
<br />
Por tanto, las relaciones familiares y todas las relaciones, a la luz del encuentro con Cristo resucitado, no se empobrecen, sinó que se enriquecen. Estas relaciones que son buenas y nos hacen crecer humanamente, vividas a la luz de la fe todavía nos enriquecen más.<br />
<br />
<br />
Jesús hace este planteamiento tan radical porque seguirlo a Él es un acto de libertad, en el que no nos podemos ver esclavizados por ninguna relación. Si vivimos una relación personal tan cerrados que impide la entrada de Dios en ella, no tenemos la suficiente libertad para acogerlo a Él en nuestras vidas y dejar que las transforme. <br />
<br />
<br />
Quiere que no hagamos un absoluto, que confiemos en Él.<br />
<br />
<br />
Ayer participé en la celebración del 25 aniversario de profesión religiosa de una religiosa de Rubí. Rodeada de su familia, de las hermanas de su comunidad, de otros amigos y conocidos, vi en ella, vi en su familia, vi en sus hermanas de congregación, vi caras de felicidad. Su opción de seguir a Cristo dejando atrás la familia, la posibilidad de crear una familia, no las había hecho infelices, al contrario, una de ellas me explicaba como había transformado las relaciones familiares valorando sobre todo hacer feliz a los otros.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Busquemos la felicidad en Cristo, dejemos que Él ilumine y transforme nuestras relaciones familiares para que vayan siendo espacios de entrega mutua, de donación, de vida, abiertos al entorno, al mundo, a los más necesitados, a Dios.<br />
<br />Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-31046676167047017012019-08-31T18:00:00.000+02:002019-09-08T10:03:28.074+02:00Diumenge XXII (C) - 2019<b id="docs-internal-guid-ae33ef3e-7fff-8bc4-410a-3b5319cc5435" style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div align="left" dir="ltr" style="margin-left: 195.75pt;">
<table style="border-collapse: collapse; border: none;"><colgroup><col width="255"></col></colgroup><tbody>
<tr style="height: 0pt;"><td style="border-bottom: solid #000000 1pt; border-left: solid #000000 1pt; border-right: solid #000000 1pt; border-top: solid #000000 1pt; overflow-wrap: break-word; overflow: hidden; padding: 5pt 5pt 5pt 5pt; vertical-align: top;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "montserrat" , sans-serif; font-size: x-small; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;">Lecturas:</span></div>
<ol>
<li>Ecl 3,17-18.20.28-29</li>
<li>Ps 67</li>
<li>He 12,18-19.22-24a</li>
<li>Lc 14, 1.7-14</li>
</ol>
<ol style="margin-bottom: 0; margin-top: 0;">
</ol>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<br />
Queridos hermanos y hermanas,<br />
<br />
<br />
se acaba el mes de agosto, mes de vacaciones por excelencia, empieza el mes de septiembre, y todos vamos volviendo a nuestra vida cotidiana, trayendo recuerdos de estos días de descanso y asueto. Otros, por el contrario, han estado trabajando, o se han quedado aquí descansando o cuidando a personas enfermas o ancianas.<br />
<br />
La liturgia de hoy nos habla de la humildad:<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
“actúa con humildad en tus quehaceres”</div>
<br />
hemos escuchado en el libro del Eclesiastés.<br />
<br />
Y Jesús en el evangelio, observador como és, observa a la gente que acude a un banquete al que Él también había sido invitado. <br />
<br />
Y se fija en cómo actúan los invitados, y en cómo actúa el que ha convocado el banquete.<br />
<br />
Respecto a los invitados, observa que todos intentan conseguir el mejor lugar, el primero, intentan estar lo más cerca posible de la presidencia. Es la actitud habitual en el ser humano, nos sobrevaloramos y creemos que merecemos estar en el primer lugar, que somos mejores que los que nos rodean,...<br />
<br />
Y Jesús pone en su lugar a los asistentes al banquete:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
cuando seas convidado, vete a sentarte en el último puesto</div>
<br />
Porque todo el que se ensalce, será humillado; y el que se humille, será ensalzado<br />
<br />
Por tanto, Jesús nos propone un camino de felicidad, el de la humildad, el de la sencillez, el de valorar al otro, el de abandonar la vanidad.<br />
<br />
Respecto al que invita a la fiesta, Jesús observa que los invitados son aquellos que pueden devolverle el favor y a su vez invitarle a otro banquete. <br />
<br />
Jesús les propone un cambio de paradigma:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Cuando des un banquete, llama a los que no te pueden corresponder</div>
<br />
La fiesta, es imagen del Reino de Dios, al Reino de Dios somos todos invitados. Realmente, ¿podemos corresponder a Dios por su magnanimidad, por su generosidad en invitarnos a la gran fiesta del Reino?<br />
<br />
No, no le podemos corresponder, todos somos un poco pobres, lisiados, cojos, ciegos.<br />
<br />
La liturgia de hoy pues nos invita a reconocernos necesitados del amor de Dios, y reconocer así que no estamos por encima de nadie, que todos somos miembros de la gran familia humana, hermanos de Cristo, y encontrar nuestra felicidad en darnos gratuitamente a aquellos que están a nuestro alrededor.<br />
<br />Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-41686688183981671542019-08-24T18:11:00.001+02:002019-08-24T18:12:52.059+02:00Tornem-hi!<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa dies, mesos, anys, que no hi entro al blog.
El tenia descuidat.
Però avui m'he dit, te'n recordes de com es deia? </span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">"Des de la vida de cada dia" </span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des d'aquesta vida ens cal llegir la Bona Notícia de l'Evangeli, des d'aquesta vida ens cal fer créixer el Regne de Déu que ja desitja néixer entre nosaltres. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I he pensat, ¿per què no compartir els comentaris que estic preparant aquests dies per a les misses de les parròquies que acompanyo? </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dit i fet! </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquí teniu els comentaris dels tres últims diumenges que he anat preparant. Estan en castellà, perquè les comunitats que acompanyo són de parla castellana. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Desitjo que ens ajudin a fer camí en la vida de cada dia com a seguidors de Crist i del seu evangeli.
</span>Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-81376240625604627142019-08-24T18:11:00.000+02:002019-08-24T18:22:33.981+02:00Diumenge XXI (C) - 2019<b id="docs-internal-guid-7e47dfee-7fff-f369-42db-dcf5c238760d" style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div align="left" dir="ltr" style="margin-left: 229.5pt;">
<table style="border-collapse: collapse; border: none;"><colgroup><col width="255"></col></colgroup><tbody>
<tr style="height: 0pt;"><td style="border-bottom: solid #000000 1pt; border-left: solid #000000 1pt; border-right: solid #000000 1pt; border-top: solid #000000 1pt; overflow-wrap: break-word; overflow: hidden; padding: 5pt 5pt 5pt 5pt; vertical-align: top;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lecturas:</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<ol>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Is 66, 18-21</span></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ps 116</span></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">He 12,5-7.11-13</span></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lc 13,22-30</span></span></li>
</ol>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<br />
<ol>
<li><b style="font-weight: normal;"><br /></b></li>
</ol>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Queridos hermanos y hermanas,</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">se va acabando el mes de agosto. Los que habían marchado de vacaciones empiezan a volver.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En este ambiente de reencuentro, de alegría, de ver ya ante nosotros el inicio de un nuevo curso, el evangelio de hoy nos presenta a Jesús en camino hacia Jerusalén, y nos recuerda que nuestra vida es camino, camino hacia la Jerusalén definitiva, la Jerusalén del Cielo.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Os invito a que nos fijemos en qué hace Jesús en este camino::<br /> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“atravesaba ciudades y pueblos enseñando”</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es decir, iba al encuentro de la vida: de las gentes que encontraba, que iban o volvían del campo o de sus negocios, aquel enfermo que se le acercaba, aquel que estaba sentado en la plaza esperando a ser contratado, aquella mujer que iba a la fuente, el extranjero que iba de viaje y con el que compartía un rato del camino hacia Jerusalén,... tantas y tantas historias de personas que encontraba en su camino.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">¿Y qué hacía Jesús?: ¡Enseñaba!</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Su encuentro con las personas, no era un encuentro superficial, era un encuentro que intentaba llegar al fondo de la persona y transformarla con el anuncio de la Buena Noticia del Reino. El anuncio Jesús siempre lo realizó de Palabra y con signos que confirmaban lo que su Palabra anunciaba: Que Él era el Mesías, que el Reino de Dios había llegado.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En este contexto, se produce este diálogo sobre la Salvación, en el que Jesús les pone una paràbola. En esta parábola los que han sido rechazados y han quedado fuera del Reino, dicen:</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“Hemos comido y bebido contigo, y has enseñado en nuestras plazas”</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Le están diciendo a Jesús que le han conocido, que le han escuchado, que han compartido momentos de la vida, y que esperaban por ese mérito poder entrar al Reino de Dios, poder salvarse.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pero la respuesta de Jesús es dura y aclara cual es el camino del Evangelio:</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“‘No sé de dónde sois. ¡Retiraos de mí, todos los agentes de injusticia!”</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En catalán nos dice “els qui heu obrat el mal!"</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No hay suficiente con haber conocido a Jesús, no es suficiente haber comido con Él, hace falta algo más: Haberse dejado transformar por Él, haber hecho vida el Evangelio, y haber sido así constructores del bien común, del bien del prójimo, constructores del Reino aquí..</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esta advertencia de Jesús a la gente de su tiempo, que algunos biblistas creen que también iba ya dirigida a las comunidades a las que escribe San Lucas, también va dirigida a nosotros:</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No es suficiente con ir a misa cada domingo o cada día, rezar, comulgar, confesarse, haberse confirmado, casarse por la Iglesia, ser ordenado sacerdote o diácono, o profesar en una congregación religiosa, o formar parte de tal o cual movimiento apostólico ... todo esto es camino para lo más importante:</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dejar que Cristo transforme nuestro corazón, dejar que Cristo transforme nuestra vida, para ser, todos nosotros también, signos eficaces y visibles del Reino de Dios, como personas y como comunidad.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">¿Lo somos?</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Y acaba la parábola:</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><div style="text-align: center;">
“Y vendrán de oriente y occidente, del norte y del sur, <br />
y se pondrán a la mesa en el Reino de Dios.”</div>
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es decir, vendrán aquellos que no esperamos ni imaginamos y nos pasarán delante en el Reino de Dios, porque al final lo que cuenta es si hemos dado la vida por Amor y si hemos sido constructores de un mundo nuevo más justo y solidario que anticipe en la Tierra el Reino de Dios.<br /> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pongámonos manos a la obra.</span><br />
<div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "montserrat" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></div>
Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-61640852996550362032019-08-17T18:09:00.000+02:002019-08-24T18:29:10.659+02:00Diumenge XX (C) - 2019<b id="docs-internal-guid-62acfb30-7fff-d06e-3909-e77b3dd242a0" style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div align="left" dir="ltr" style="margin-left: 229.5pt;">
<table style="border-collapse: collapse; border: none;"><colgroup><col width="255"></col></colgroup><tbody>
<tr style="height: 0pt;"><td style="border-bottom: solid #000000 1pt; border-left: solid #000000 1pt; border-right: solid #000000 1pt; border-top: solid #000000 1pt; overflow-wrap: break-word; overflow: hidden; padding: 5pt 5pt 5pt 5pt; vertical-align: top;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lecturas: </span><br />
<ol>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Jr 38,4-6.8-10 </span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ps 39,2-4.18 </span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">He 12,1-4 </span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lc 12, 49-57</span></li>
</ol>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Queridos hermanos y hermanas,<br /><br />un fin de semana más nos encontramos como comunidad alrededor de la Palabra y de la Eucaristía.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />La semana pasada el evangelio nos hablaba del camino hacia el Reino, un camino exigente, de donación y entrega personal y comunitaria.<br /><br />Hoy Jesús nos abre su corazón, y nos expresa su deseo:<br /><br />Que el fuego del Amor de Dios, el fuego del Espíritu sea el motor de la humanidad, que ya sea realidad la Salvación para todos, que el Reino de Dios esté ya implantado en el mundo. Este fuego en el corazón de Cristo arde de amor a Dios, de pasión por Dios, y de compasión por nuestros hermanos y hermanas más pequeños.<br /><br />Él sabe que este deseo pasa por un acontecimiento ineludible: su Muerte y Resurrección sin las cuales la Salvación de la humanidad no puede culminarse.<br /><br />Pero Él conoce bien el corazón humano, y avisa a sus discípulos que el camino del Evangelio no es fácil, que será acogido por unos y perseguido por otros, incluso en la propia familia. Y esto lo vemos cada día a nuestro alrededor, y vemos como no cesa la persecución a los que dan su vida por los oprimidos.<br /><br />El camino del Evangelio es un camino de conversión en el que no todos entran, al que no todos comprenden, al que muchos se oponen porque los saca de su zona de confort, de seguridad y los deja a la intemperie del contacto con el otro, del encuentro con Dios.<br /><br />El evangelio nos hace una llamada a la conversión, escondida, pero que podemos descubrir.<br /><br />“Vosotros sabéis entender el aspecto de la tierra y del cielo, ¿y no sabéis entender el tiempo que vivís?” (v. 56)<br /><br />Esta recriminación que hizo a sus discípulos nos la puede hacer a nosotros que hemos recibido el anuncio de la Buena Noticia del Evangelio, que sabemos de su Muerte y Resurrección.<br /><br />Aquella gente veían los signos que Jesús hacía y que les anunciaba el Mesías, nosotros leemos esos signos a la luz de la Pascua.<br /><br />Sí, como ellos, vivimos el tiempo definitivo, vivimos el tiempo de la Salvación.<br /><br />Vivimos el tiempo de la conversión, de mirar hacia Dios y en esta mirada hacia Cristo Muerto y Resucitado descubrirlo vivo y presente que nos llama en nuestros hermanos y hermanas más necesitados.<br /><br />Dejemos que nuestro corazón arda ante su Palabra, dejemos que nuestro corazón arda de amor y agradecimiento al recibir la Eucaristía, dejemos que nuestro corazón arda de compasión por aquellos que sufren. Si miramos las noticias veremos los refugiados a bordo del Open Arms i del Ocean Viking, oremos por ellos, llevémoslos en el corazón y un poco más. Y pensemos en los que están aquí, en los menores lejos de sus familias, en los que no tienen techo, o en los que están en los hospitales o en las prisiones,... todos ellos están en el Sagrado Corazón de Jesús siempre inflamado de amor y compasión. Que también lo estén en el nuestro.<br /><br />Tengamos hoy un recuerdo especial por las víctimas de los atentados de hace dos años en la Rambla y Cambrils, dos de los cuales eran vecinos de nuestra ciudad, oremos por sus familiares, y oremos también por la conversión de los que cometieron e idearon esos atentados.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Que el calor del fuego del amor de Cristo llegue a los corazones, los transforme y los convierta. Que nosotros seamos signos de ese amor.</span>Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-79015698827691210652019-08-10T18:08:00.000+02:002019-08-24T18:22:04.913+02:00Diumenge XIX (C) - 2019<b id="docs-internal-guid-119a2442-7fff-5588-acbb-7356acb2301f" style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div align="left" dir="ltr" style="margin-left: 229.5pt;">
<table style="border-collapse: collapse; border: none;"><colgroup><col width="255"></col></colgroup><tbody>
<tr style="height: 0pt;"><td style="border-bottom: solid #000000 1pt; border-left: solid #000000 1pt; border-right: solid #000000 1pt; border-top: solid #000000 1pt; overflow-wrap: break-word; overflow: hidden; padding: 5pt 5pt 5pt 5pt; vertical-align: top;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lecturas:</span><br />
<ol>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sa 18,6-9</span></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ps 32</span></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">He 11,1-2.8-19</span></span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lc 12, 32-48</span></span></li>
</ol>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b style="font-weight: normal;"><br /></b>
</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Queridos hermanos y hermanas,</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">un domingo más nos encontramos como comunidad, escuchamos a Jesús que nos habla en su Evangelio y participamos de la mesa de la Eucaristía.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Y lo hacemos como de costumbre. En medio del calor del verano, nos acercamos a beber del agua fresca que siempre es el Evangelio, la Buena Noticia, aunque a veces nos parezca un poco exigente, como hoy.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Jesús está rodeado de miles de personas (Lc 12, 1), pero se dirige a sus discípulos en una catequesis sobre qué quiere decir ser discípulo suyo, qué camino hay que seguir.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La semana pasada escuchábamos una parte donde les hablaba de los bienes.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En esta última parte empieza diciéndoles:</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“Vuestro Padre ha tenido a bien daros el Reino”</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Parece que ya todo está ganado, no hay que hacer nada: nos dará el Reino. Si esto va dirigido también a nosotros, ya no hace falta que nos movamos de aquí, basta echar un sueñecito y esperar.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">¡No!</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Jesús se lo aclara: “Vended vuestros bienes y dadlos a los pobres”, “haceos bolsas que no envejezcan”</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es decir, ¡vivid el Evangelio!</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Donde tengáis vuestro tesoro, allí tendréis el corazón.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es decir, vuestro mayor tesoro es la Buena Noticia que he venido a anunciaros:</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Los ciegos ven, los cojos andan, los mudos hablan, los pobres reciben el anuncio de la Buena Noticia: ¡Dios os ama!</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esta es la invitación que hoy nos hace Cristo a todos nosotros: ¡Vivamos el Evangelio! y somos invitados a vivirlo enmedio de las pobrezas de nuestro tiempo. Si en tiempo de Jesús eran los pobres, eran los enfermos, los ciegos, los tullidos, … hoy Jesús nos hablaría también de los marginados, de los parados, de los migrantes, de aquellos que están en un barco en medio del Mediterráneo esperando un puerto seguro, nos hablaría del medio ambiente, de como estamos destrozando la Naturaleza que el Padre celestial nos regaló.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Por eso nos urge a estar atentos, a no dormirnos, a ponernos vigilantes y en acción, porque Él llama a nuestra puerta, ya ahora a través de los marginados, de los parados, de los migrantes, de los rechazados, del medio ambiente,... y espera nuestra respuesta.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un día, es cierto, vendrá y nos pedirá el balance de nuestra vida. Pero ya ahora, Él viene a nosotros en múltiples formas, a través de personas y hechos y espera que le acojamos, y transformemos nuestro entorno (cada uno en su medida) haciendo que cada una de nuestras vidas sea una pequeña luz en medio de un mundo que anhela sentido y esperanza.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-24445240420530589922010-10-17T22:01:00.001+02:002010-10-17T22:02:40.640+02:00Siegen i ColoniaFa uns dies vam anar a visitar l'Ester a Siegen, aquí hi ha una petita crònica gràfica d'aquella excursió.<br /><br /><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" width="400" height="267" flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fjosepclua%2Falbumid%2F5529089321768839217%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-27529616802117773482010-09-29T12:39:00.002+02:002010-09-29T12:53:57.151+02:00La vaga del 29SEstic trist!<br />Així no es fan les coses.<br />Fa una estona he vist una escena que m'ha deixat colpit. Al meu poble hi havia una manifestació amb motiu de la vaga general, davant de la qual hi anaven dos mossos d'esquadra que anaven demanant als comerciants que havien obert la seva botiga que baixessin la persiana. No em queixo de la tasca que feien els mossos d'esquadra, és més penso que cal agrair la tasca que feien de prevenir situacions de conflicte. M'entristeix que haguem d'arribar a aquesta situació: baixar la persiana per por als que es manifestaven.<br />La classe obrera és una classe que al llarg de la història ha lluitat i lluita per aconseguir una societat millor, més justa, on els febles tinguin garantits uns mínims per viure. Molts dels beneficis que ara tenim s'han aconseguit amb la sang vessada de moltes obreres i molts obrers. Però això no ens pot fer oblidar que el dret de vaga de que gaudim, és un dret individual que s'exerceix de forma col·lectiva. Per tant, hem de respectar que el qui no vol fer vaga no la faci.<br />Veure com un comerç tancava la persiana un minut abans que passés la manifestació, m'ha colpit: aquests no són el dret de vaga i manifestació en els que jo crec.<br />Les reivindicacions que es defensen també són a favor dels treballadors d'aquest comerç, és cert, però no podem obligar-lo a fer vaga, ni a fer veure que fa vaga. La lluita s'ha de dur per uns camins que respectin l'altre, que no el coaccionin, sinó que el convencin de la necessitat de la vaga. Com a classe obrera, en un moment que els mitjans de comunicació tenen un gran poder de manipulació de la realitat, no podem deixar que mètodes inadequats deslegitimin reivindicacions justes i legítimes.Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-10225491035863355392010-03-29T11:03:00.006+02:002010-03-29T11:55:32.844+02:00Programari lliure, llicències lliures...Fa molt de temps tenia ganes de poder reflexionar sobre el sentit del programari lliure, les llicències lliures sobre documentació,... a la llum de l'evangeli. Mai trobava el moment, ni l'ocasió, fins que un treball per a l'ISCREB m'ha portat l'ocasió de fer-ho, i crec que val la pena compartir-lo amb la voluntat que ajudi a algú i serveixi com a punt de reflexió en entorns eclesials sobre la conveniència de fer servir programari lliure en els nostres ordinadors i de posar llicències lliures als documents que generem.<br />La llibertat del programari lliure i les llicències lliures és important perquè ens parla de la llibertat en sentit profund i pràctic alhora:<br /><ul><li>Llibertat per fer servir: a casa, a la feina, a l'estudi, al matí o al vespre, per escriure o per pregar,...</li><li>Llibertat per compartir: poder fer una còpia, una fotocòpia, instal·lar lliurement, donar-li a l'amic que no sap com fer-ho, això és compartir, sense por de si és legal o no, si has de violentar el programa o no.<br /></li><li>Llibertat per conèixer: posar a l'abast de tothom el coneixement que hi ha darrera un programa, multiplica el coneixement.<br /></li><li>Llibertat per crear i modificar: ens permet fer avançar el coneixement, fer avançar la llibertat, fer avançar la solidaritat, sempre en un sentit obert, de servei, de millorar sense enderrocar.<br /></li></ul>Només amb una restricció: <span style="font-style: italic;font-family:georgia;">allò que de franc heu rebut, doneu-ho també de franc</span>. (cf Mt 10,8) És la llavor que creix i s'escampa com taca d'oli: amb la mateixa llibertat que ho has rebut, ho has de transmetre. Qui ho distribueix pot cobrar les despeses que li generi la distribució, però no pot limitar les llibertats que s'han donat.<br />Aquestes iniciatives, petites, obren les portes a un model nou de societat, més evangèlica, on importen les persones i no l'economia especuladora, més solidària, més propera al cor de Déu, que ens dóna el seu Fill, i deixa que el matem per oferir-nos la Vida Nova com un do.<br /><br />Enllaç al document: <a href="http://www.scribd.com/full/29085307?access_key=key-2520nvhhrd25p3xsylk4">Programari lliure i Llicències Creative Commons. Una visió des de la Moral Social Cristiana</a>Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-66773811817239870742010-03-20T10:50:00.001+01:002010-03-29T11:03:44.956+02:00Cua a CàritesFa uns dies vaig quedar estorat. Davant la porta de la rectoria de la parròquia hi havia més de 30 carrets de la compra perfectament alineats. Estaven esperant per recollir el lot d'aliments de Càritas. La gent que hi havia a la plaça, prop dels carrets era del més diversa: gent d'aquí, immigrants latinoamericans, africans i magrebins.<br />Feia uns dies, a les parròquies de la ciutat es donava un avís d'emergència, el rebost de Càritas estava buit i calien aliments. Avui encara fan falta aliments, i durant un llarg període de temps passarà el mateix. Potser aquell seria l'últim subministrament relativament important que moltes famílies rebrien.<br />La crisi ataca els més febles, els més indefensos, aquells que la seva situació econòmica i social els fa més vulnerables.<br />Ells són el Crist. Diu Jesús: "<span style="font-style: italic; font-family: georgia;">Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu</span>".(Mt 25, 40)<br />No podem buscar excuses en les institucions, en la mala gestió dels bancs, en... Ara molta gent necessita el nostre suport, el nostre acompanyament i la nostra sol·lidaritat.Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-32685266656636014332009-01-26T21:07:00.002+01:002009-01-26T21:15:53.327+01:00Gràcies pel vostre testimoniDissabte, enmig de les ventades que van assolar Catalunya i també Rubí, vaig viure dos moments d'acció de gràcies ben diferents. En el primer vam acomiadar un bon home, el Sr. Jacas, un mestre de l'antiga escola, un cristià que col·laborava amb la seva parròquia, una persona disponible i afable, un bon home. Va ser un moment de comiat i d'agraiment al bon Déu pel testimoni que ha deixat.<br />El segon moment va ser una mica després, els pares van celebrar les seves noces d'or. Va ser un moment íntim i alhora exultant, de donar gràcies a Déu pel testimoni de vida en comú, d'estimació, de fidelitat, de servei, d'aquesta parella que durant 50 anys han conviscut, han criat un fill, tres nets, i moltes amistats. Donar gràcies per ells, fa temps que en dono, poder-ho celebrar amb ells, que ells ho visquin com acció de gràcies, és tot un do i un privilegi. Al moment de renovar el compromís, no van renovar cap compromís, van donar gràcies pel do de l'altre. Deien:<br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">Bendito seas Señor, porque has puesto a Serafina en mi camino como mujer.</span><br /><span style="font-style: italic;">Bendito seas Señor, porque has puesto a Domingo en mi camino como marido.</span><br /><div style="text-align: left;">I jo afegeixo:<br /><span style="font-style: italic;">Beneit sigueu Senyor, perquè m'heu donat a Domingo i Serafina com a pares. Que el seu testimoni, el seu amor, la seva entrega i fidelitat, la seva capacitat de servir, el seu amor a Tu, siguin llum en el camí de la vida, per a mi i tots els qui els hem conegut.</span><br /></div></div>Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-83967576322313155262009-01-04T08:56:00.004+01:002009-01-04T09:04:50.937+01:00Sobre el bus ateuRecentment els mitjans de comunicació s'han fet ressò de la notícia que un col·lectiu d'ateus ha començat una campanya publicitària sota el lema: “<span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Probablement Déu no existeix, deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida</span>”. <p style="margin-bottom: 0cm;">En primer lloc, vull agrair a aquest col·lectiu que em doni les claus per entendre la meva fe en Déu revelat per Jesucrist. Si és fe, implica inseguretat, però també opció positiva, per tant, amb ells podria afirmar <span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;">probablement Déu existeix</span></span><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"> </span>(la seva afirmació implica la meva, ja que no nega completament). Aquesta fe em fa cantar amb el salmista “<span style="font-style: italic;">El Senyor és el mur que em protegeix; el meu cor confia en ell</span>” (Salm 27), per què hem de patir? <span style="font-weight: normal;">Res ens pot preocupar</span>. Déu vol la felicitat dels seus fills, de tots els qui creuen en Ell, què ens pot fer por?. <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Déu ens estima i ens vol feliços,</span> sense oblidar pas quina és la doble regla de l'amor que condueix a la felicitat: <span style="font-style: italic;">Estima a Déu sobre totes les coses i als germans com a tu mateix</span>. (cf Lc 10,27).</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Potser molts creients s'hauran sentit ofesos, però aquesta campanya ens hauria de fer adonar que cal proclamar als quatre vents:<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: bold; font-style: italic;">Probablement Déu existeix. Deixa de preocupar-te, Déu és al teu costat. gaudeix de la vida fent feliços als altres en totes les seves necessitats. La vida és un do de Déu que cal compartir.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">I una curiositat, un mitjà de comunicació públic (amb ràdio i televisió) ha publicat una enquesta demanant si hom creu en Déu, proposant com a resposta “<span style="font-style: italic;">No, Déu me'n guard</span>”. Li vull agrair la resposta que proposa, ja que en la resposta del no, afirma l'existència de Déu en atribuir-li una acció. Ni per dir no, podem deixar d'afirmar-lo ;-)<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Seguint al gran filòsof i científic Blaise Pascal, m'atreveixo a afirmar que si Déu realment existeix el guany és immens, si en canvi no existeix, el que puc haver perdut per haver-hi cregut és insignificant, ja que Ell li ha donat sentit a la meva vida. Per tant,<span style="font-weight: bold;"> creure en Déu val la pena. </span></p><br /><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-35264183589739445222008-12-28T20:32:00.003+01:002008-12-28T21:00:03.308+01:00Fitxar per telèfonEl president Montilla ens ha anunciat una gran notícia: <span style="font-style: italic;">no cal anar a fitxar a l'oficina del "paro" els aturats poden fer-ho per telèfon o per internet</span>!<br />Aquesta aparent bona notícia amaga diversos aspectes foscos:<br /><ol><li>Si no cal anar a l'oficina del Servei Català d'Ocupació, no cal ampliar la plantilla de les oficines del SCO.</li><li>Si l'aturat ho fa per telèfon, el 012 és un servei de pagament. Per tant, l'aturat paga per fitxar.</li><li>Si no cal anar a l'oficina, no es fa cua a l'oficina, i per tant s'invisibilitza el problema: ningú veu que les cues cada cop són més llargues i donen la volta a l'illa de cases.</li></ol>L'aparent bona notícia implica: que no s'amplii la plantilla del SCO, sinó la d'una empresa privada (la que gestiona el 012) amb l'agravant que aquesta empresa en tenir el servei centralitzat necessitarà menys personal, per tant no contribuïm a reduïr l'atur; i el que és més greu encara, s'individualitza el problema de l'atur, ja que passa a ser un problema personal que es resol personalment, i en conseqüència s'amaga el problema social que hi ha al darrera.<br />Això no té altre nom, que una nova agressió als fonaments de la classe obrera feta des d'un govern socialista.<br />Ens quedarem aturats?<br />Recordem que "tot allò que feu a un d'aquests petits a mi m'ho feu". (Mt 25,40)Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-66250515817970823602008-11-11T09:00:00.003+01:002008-12-28T22:15:42.611+01:00Comentaris davant una vagaAhir vam tenir reunió de professors, per parlar de la vaga del 13-N. Ha estat decebedor. El professorat està decebut, se sent impotent, ignorat. Considera que no val la pena fer res, perquè no ens faran cas. Senten el problema tan gran que ara no es veuen amb cor de no fer res.<br /><br />Només una noia jove, acabada d'arribar, ha fet el discurs del col·lectiu, de la necessitat d'anar units,... Però la por a perdre alumnes, la por a... no se sap ben bé què ens atura. Sembla que estiguem al sepulcre, sembla dissabte sant. Tot s'ha esvaït, no queda res, hem estat vençuts.<br /><br />Però falta la última paraula, la teva, Jesús, la que ens ha de fer tornar a la vida.<br />Fes davallar sobre aquest col·lectiu desesperançat la teva força, el teu Esperit Sant. Dona'ns força per tornar-nos a aixecar i proclamar als quatre vents que els nostres estudiants mereixen quelcom millor que el que els estem donant.Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-44802071881102456112008-11-10T21:04:00.003+01:002008-12-28T22:14:55.926+01:00Comentaris bíblics interconfessionalsFa uns dies un company de Gavà, que fa poc han ordenat de diaca amb caràcter permanent, em va proposar de participar en uns comentaris bíblics interconfessionals que fan a la Parròquia de Sant Pere de Gavà.<br /><br />És un goig veure com petites iniciatives locals van fent camí en la recerca d'allò essencial que ens faci veure als cristians que Crist és qui ens uneix, i que hem de fer tot el possible per tornar a la comunió en una Església de Crist.<br /><br />Gràcies Xavier!Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-69686382185311492362007-01-24T21:43:00.001+01:002008-12-28T22:14:15.548+01:00En el traspàs de l'Abbé Pierre<div style="text-align: justify;">Fa pocs dies va morir l'Abbé Pierre. La seva vida ha estat la defensa dels pobres, els sense sostre, dels oblidats del món.<br /></div><div style="text-align: justify;">Mentre llegia l'article que li va dedicar <a href="http://www.flama.info/?idnew=2406&back=1">flama.info</a> vaig pensar en el fragment de l'evangeli de Lluc que parla de l'<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+18%2C+18-30&id24=1&pos=1&set=15&lang=ca">home ric</a> , i em vaig adonar com la resposta que l'Abbé Pierre va ser radicalment oposada a la d'aquell home. En la seva joventut, als 19 anys en comptes de posar-se molt trist perquè era molt ric, va ven tot el que té i guanya un tresor al cel i a la terra (cf Lc 18,30), perquè la seva vida ha estat un tresor per als pobres i oblidats del món.<br /></div><div style="text-align: justify;">Avui, dies després de la seva mort, només puc que donar gràcies per aquest home que va descobrir Crist en els oblidats del món, i que ens ha fet redescobrir a tots la dignitat humana.<br /></div><span style="font-style: italic;"></span><blockquote><div style="text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. </span><span style="font-style: italic;" class="v"></span><span style="font-style: italic;">Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; </span><span style="font-style: italic;" class="v"></span><span style="font-style: italic;">anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm</span><br /></div><span style="font-style: italic;"></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-style: italic;">(<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+25%2C31-46&id24=1&pos=1&set=15&lang=ca">Mt 25,34-36</a>)</span><br /><span style="font-style: italic;"></span></div></blockquote><span style="font-style: italic;"></span>.Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-91812162862436222232007-01-17T12:00:00.001+01:002008-12-28T22:13:29.098+01:00En la mort d'un joveFa uns dies va morir un alumne de l'institut on treballo. Per raons evidents les dades personals no tenen perquè coincidir amb la realitat. Aquest alumne va patir una llarga malaltia que el va allunyar molt temps de l'aula, però va deixar un record inesborrable en els seus companys. Em va sorprendre molt agradablement que allò que els seus companys destacaven era que deixava el record d'una persona esforçada, constant, joiosa, que va saber lluitar contra la seva malaltia,...<br />La sorpresa no era perquè deixés aquest record, sinó perquè la imatge que es difón dels joves (superficials, sense compromís, inconstants,...) és totalment contrària a la que molts joves et mostren quan vas una mica a fons amb ells.<br />Al vespre en el meu grup de fe, vaig fer una pregària que vull compartir:<br /><br />Vam llegir el text de la ressurreció de la filla de Jaire (Mc 5, 35-43)<br />i vam pregar,<br /><span style="font-style: italic;">Avui, Senyor, et vull donar gràcies pel Roc.</span><br /><span style="font-style: italic;">Tenia 16 anys, i avui hem acompanyat la seva família en el seu funeral.</span><br /><span style="font-style: italic;">Els companys de classe estaven desconsolats, </span><br /><span style="font-style: italic;">però la mort d'en Roc els ha fet descobrir tots aquells valors</span><br /><span style="font-style: italic;">que en Roc vivia i que avui no estan de moda:</span><br /><span style="font-style: italic;">era un noi estudiós, amic de tothom, simpàtic, que durant la seva malaltia va mantenir una moral molt alta, confiant en els metges per seguir els tractaments, constant, esforçat.</span><br /><span style="font-style: italic;">Avui els seus companys ho han recordat en unes paraules que han llegit al final de les exèquies.</span><br /><span style="font-style: italic;">Gràcies, Senyor, perquè l'exemple de'n Roc ha ressonat en el cor dels seus companys.</span><br /><span style="font-style: italic;">Que aquesta flama que en Roc ha portat a aquests cors joves no s'apagui, i que els adults que l'acompanyem sapiguem treure del testimoni de'n Roc la raó per a dir als joves: Aixeca't i camina!<br /><br />Que per sempre més, en Roc, gaudeixi de la felicitat eterna a la casa del Pare.<br /></span>Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-58666445206468726192007-01-08T21:08:00.001+01:002008-12-28T22:12:40.611+01:00La segona pasqua no és el 4 de junyAvui m'he sorprés amb el comentari d'un company: saps que el dilluns de la segona pasqua que és el 28 de maig els ajuntaments l'han traspassat al 4 de juny?<br />D'entrada he pensat: novetat!! l'autoritat civil ja canvia les festes religioses! (jo pensava que al cèsar el que és del cèsar i a Déu el que és de Déu, ... però...)<br />Però quan m'he assabentat que no era una errada, sinó que ho havien fet perquè a les eleccions municipals del 27 de maig la gent anés a votar i no marxés de pont, m'ha entrat una profunda tristor. Tant malament està la nostra societat que els nostres governants no confien en que el poble vagi a votar? Tant malament ho fan els nostres polítics que tenen por que el poble els castigui amb l'abstenció?<br />Si tenen tanta por, potser és que viuen lluny del poble i només per a ells mateixos, i potser no cal anar-los a votar. O sí?Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8847297286339956270.post-90234324237945926562006-12-30T23:09:00.002+01:002008-12-28T22:12:04.212+01:00Avui comencem amb dolor<span style="font-family:trebuchet ms;">Començar una bitàcola és una tasca apasionant, però de vegades es fa difícil quan s'ha de començar expressant els sentiments que provoca un atemptat com el de Madrid.<br />Començar així fa difícil que es faci amb l'ús de la raó, però la raó sempre va acompanyada de sentiment i de fe, i avui és dia, d'entrada, de condol per les persones desaparegudes, de solidaritat amb els ferits i amb tots els que han patit d'una forma o altre aquest fet.<br />Però també és dia de reclamar a tots els actors en aquest drama del País Basc, altura de mires i tenir molt presents els drets de les persones i sobre tot el dret a la vida.<br />Que tothom tingui ben present als altres, i recordi que la Pau només s'aconsegueix amb la renúncia a posicions inamovibles. Cal parlar, no cal matar.<br /><br /></span>Josep Antonhttp://www.blogger.com/profile/11579832891783692363noreply@blogger.com0