Fa uns dies vaig quedar estorat. Davant la porta de la rectoria de la parròquia hi havia més de 30 carrets de la compra perfectament alineats. Estaven esperant per recollir el lot d'aliments de Càritas. La gent que hi havia a la plaça, prop dels carrets era del més diversa: gent d'aquí, immigrants latinoamericans, africans i magrebins.
Feia uns dies, a les parròquies de la ciutat es donava un avís d'emergència, el rebost de Càritas estava buit i calien aliments. Avui encara fan falta aliments, i durant un llarg període de temps passarà el mateix. Potser aquell seria l'últim subministrament relativament important que moltes famílies rebrien.
La crisi ataca els més febles, els més indefensos, aquells que la seva situació econòmica i social els fa més vulnerables.
Ells són el Crist. Diu Jesús: "Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu".(Mt 25, 40)
No podem buscar excuses en les institucions, en la mala gestió dels bancs, en... Ara molta gent necessita el nostre suport, el nostre acompanyament i la nostra sol·lidaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada