Gràcies pel vostre testimoni

Dissabte, enmig de les ventades que van assolar Catalunya i també Rubí, vaig viure dos moments d'acció de gràcies ben diferents. En el primer vam acomiadar un bon home, el Sr. Jacas, un mestre de l'antiga escola, un cristià que col·laborava amb la seva parròquia, una persona disponible i afable, un bon home. Va ser un moment de comiat i d'agraiment al bon Déu pel testimoni que ha deixat.
El segon moment va ser una mica després, els pares van celebrar les seves noces d'or. Va ser un moment íntim i alhora exultant, de donar gràcies a Déu pel testimoni de vida en comú, d'estimació, de fidelitat, de servei, d'aquesta parella que durant 50 anys han conviscut, han criat un fill, tres nets, i moltes amistats. Donar gràcies per ells, fa temps que en dono, poder-ho celebrar amb ells, que ells ho visquin com acció de gràcies, és tot un do i un privilegi. Al moment de renovar el compromís, no van renovar cap compromís, van donar gràcies pel do de l'altre. Deien:

Bendito seas Señor, porque has puesto a Serafina en mi camino como mujer.
Bendito seas Señor, porque has puesto a Domingo en mi camino como marido.

I jo afegeixo:
Beneit sigueu Senyor, perquè m'heu donat a Domingo i Serafina com a pares. Que el seu testimoni, el seu amor, la seva entrega i fidelitat, la seva capacitat de servir, el seu amor a Tu, siguin llum en el camí de la vida, per a mi i tots els qui els hem conegut.