Ahir vam tenir reunió de professors, per parlar de la vaga del 13-N. Ha estat decebedor. El professorat està decebut, se sent impotent, ignorat. Considera que no val la pena fer res, perquè no ens faran cas. Senten el problema tan gran que ara no es veuen amb cor de no fer res.
Només una noia jove, acabada d'arribar, ha fet el discurs del col·lectiu, de la necessitat d'anar units,... Però la por a perdre alumnes, la por a... no se sap ben bé què ens atura. Sembla que estiguem al sepulcre, sembla dissabte sant. Tot s'ha esvaït, no queda res, hem estat vençuts.
Però falta la última paraula, la teva, Jesús, la que ens ha de fer tornar a la vida.
Fes davallar sobre aquest col·lectiu desesperançat la teva força, el teu Esperit Sant. Dona'ns força per tornar-nos a aixecar i proclamar als quatre vents que els nostres estudiants mereixen quelcom millor que el que els estem donant.
3 comentaris:
no siguis tonto papa
fes vaga!!!!!!! XD
1r komen!!
no sabia el nom i me la xivat la tata
k vagi bé
George
passo només perquè vegis que l'he vist perquè no sé que comentar.
segons!!!!!xD (aquí fent-li la competència al Jordi)
Ester
PD: A veure quan em comentes!!!!!!!!!
Sembla que la previsió és que els eguiment de la vaga serà fluix.
Suposo que el desgast que suposa pel col·lectiu docent estar en primnera plana tants dies al llarg de l'any. abans de començar elcurs, quan comença el curs, quan s'acosten vacances, els informes i contrainformes,... també ens passa factura i si hi afegim la manca d'unitat sindical i el desconcert que això comporta,...
Em venen al cap diferents fragments de cançons de Lluís Llach que em recorden que enmig d'aquest desconcert no ens podem aturar i cal continuar caminant. N'he triat dos:
- De El jorn dels miserables:
"Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes".
- De Companys, no és això:
No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.
Sigui com sigui, passi el que passi demà, hem de ser capaços de renovar la il·lusió per la nostra feina i transmetre il·lusió als nostres alumnes. Il·lusió per la feina ben feta, il·lusió per assumir la responsabilitat de construir el futur, il·lusió per aprendre, il·lusió per viure
Publica un comentari a l'entrada