Ahir vam tenir reunió de professors, per parlar de la vaga del 13-N. Ha estat decebedor. El professorat està decebut, se sent impotent, ignorat. Considera que no val la pena fer res, perquè no ens faran cas. Senten el problema tan gran que ara no es veuen amb cor de no fer res.
Només una noia jove, acabada d'arribar, ha fet el discurs del col·lectiu, de la necessitat d'anar units,... Però la por a perdre alumnes, la por a... no se sap ben bé què ens atura. Sembla que estiguem al sepulcre, sembla dissabte sant. Tot s'ha esvaït, no queda res, hem estat vençuts.
Però falta la última paraula, la teva, Jesús, la que ens ha de fer tornar a la vida.
Fes davallar sobre aquest col·lectiu desesperançat la teva força, el teu Esperit Sant. Dona'ns força per tornar-nos a aixecar i proclamar als quatre vents que els nostres estudiants mereixen quelcom millor que el que els estem donant.
Aquí trobareu reflexions que partiran de la vida diària, de fets concrets, de joies i penes. Intentaré mirar-los a la llum de la fe en Jesucrist.
dimarts, 11 de novembre del 2008
dilluns, 10 de novembre del 2008
Comentaris bíblics interconfessionals
Fa uns dies un company de Gavà, que fa poc han ordenat de diaca amb caràcter permanent, em va proposar de participar en uns comentaris bíblics interconfessionals que fan a la Parròquia de Sant Pere de Gavà.
És un goig veure com petites iniciatives locals van fent camí en la recerca d'allò essencial que ens faci veure als cristians que Crist és qui ens uneix, i que hem de fer tot el possible per tornar a la comunió en una Església de Crist.
Gràcies Xavier!
És un goig veure com petites iniciatives locals van fent camí en la recerca d'allò essencial que ens faci veure als cristians que Crist és qui ens uneix, i que hem de fer tot el possible per tornar a la comunió en una Església de Crist.
Gràcies Xavier!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)