La vaga del 29S

Estic trist!
Així no es fan les coses.
Fa una estona he vist una escena que m'ha deixat colpit. Al meu poble hi havia una manifestació amb motiu de la vaga general, davant de la qual hi anaven dos mossos d'esquadra que anaven demanant als comerciants que havien obert la seva botiga que baixessin la persiana. No em queixo de la tasca que feien els mossos d'esquadra, és més penso que cal agrair la tasca que feien de prevenir situacions de conflicte. M'entristeix que haguem d'arribar a aquesta situació: baixar la persiana per por als que es manifestaven.
La classe obrera és una classe que al llarg de la història ha lluitat i lluita per aconseguir una societat millor, més justa, on els febles tinguin garantits uns mínims per viure. Molts dels beneficis que ara tenim s'han aconseguit amb la sang vessada de moltes obreres i molts obrers. Però això no ens pot fer oblidar que el dret de vaga de que gaudim, és un dret individual que s'exerceix de forma col·lectiva. Per tant, hem de respectar que el qui no vol fer vaga no la faci.
Veure com un comerç tancava la persiana un minut abans que passés la manifestació, m'ha colpit: aquests no són el dret de vaga i manifestació en els que jo crec.
Les reivindicacions que es defensen també són a favor dels treballadors d'aquest comerç, és cert, però no podem obligar-lo a fer vaga, ni a fer veure que fa vaga. La lluita s'ha de dur per uns camins que respectin l'altre, que no el coaccionin, sinó que el convencin de la necessitat de la vaga. Com a classe obrera, en un moment que els mitjans de comunicació tenen un gran poder de manipulació de la realitat, no podem deixar que mètodes inadequats deslegitimin reivindicacions justes i legítimes.